TRACTAMENTS I TERÀPIA EN CÈL·LULES MARE

CÈL·LULES MARE

QUÈ SÓN?

Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que conserven l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cèl:lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

TIPUS DE CÈL·LULES

Les cèl·lules mare podrien ser categoritzades per la seva potencialitat, o sigui, la capacitat de diferenciació

·         Totipotents: les cèl·lules mare són produïdes per fusió d'un òvul i d'un espermatozoide així com les produïdes en les primeres divisions del zigot. Aquestes cèl·lules poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular sense excepció.

·         Pluripotents: cèl·lules mares descendents de les totipotents que poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular excepte les totipotents.

·         Multipotents: les cèl·lules mare només poden produir una família emparentada de cèl·lules diferenciades (les multipotencials hematopoetiques, per exemple, poden

·         crear hematòcits, limfòcits i plaquetes).

·         Unipotents: cèl·lules mare que només poden produir un tipus concret de cèl·lula, però amb capacitat d'autorenovar-se cosa que les diferencia de les no cèl·lules mare.

FONTS DE CÈL·LULES MARE

Les cèl·lules mare també són categoritzades segons la seva font, podent ésser cèl·lules mare adultes, embrionàries o del cordó umbilical.

·         Cèl·lules mare adultes: són cèl·lules mares no diferenciades trobades entre cèl·lules diferenciades d'un teixit específic, normalment multipotents. Actualment ja són emprades en els tractaments per un centenar de malalties i condicions. També són anomenades cèl·lules mares somàtiques, ja que no cal que provinguin de cèl·lules d'adults sinó que també es troben en la mainada.

·         Cèl·lules mare embrionàries: són cèl·lules cultivades obtingudes a partir masses de cèl·lules internes no diferenciades de la primer fase de l'embrió humà (sovint anomenat, que és un embrió entre 50 i 150 cèl·lules.

TRACTAMENTS

Els investigadors mèdics creuen que la recerca en cèl·lules mare tenen el potencial d'enfrontar-se a un gran cúmul de malalties així com alleugerir el patiment. Hi ha cert nombre de tractaments que ja existeixen, tot i que la majoria d'ells no són extensament emprats, ja que tendeixen a ser experimentals i de costs elevats. Els investigadors mèdics preveuen que l'ús de les tecnologies derivades de les cèl·lules mare serviran per tractar trencaments de la columna vertebral, danys musculars entre un nombre enorme de malalties que inclouen malalties congènites relacionades amb disfuncionalitats de proteïnes. Tanmateix encara queden molts anys de dura investigació.

La teràpia o tractament amb cèl·lules mare  consisteix a introduir cèl·lules generades fora de l'organisme cap a teixits danyats o alterats per tal de resoldre una malaltia. La capacitat d'aquestes cèl·lules mare de regenerar-se i induir la proliferació cèl:lular de més cèl·lules amb petits graus de diferenciació suposa una capacitat de generar teixits que puguin substituir els teixits danyats del cos o afectats per una malaltia, amb un risc mínim de rebuig immunitari i d'efectes secundaris.

LA TERÀPIA EN EL CÀNCER

El càncer cerebral és molt difícil de tractar amb les tècniques convencionals perquè s'estén molt ràpidament. Investigadors del Facultat de Medicina de la Universitat de Harvard van trasplantar cèl·lules mare neurals d'humans en el cervell de rosegadors que prèviament havien rebut un tumor intracranial. Amb el pas dels dies, les cèl·lules havien migrat fins a la zona cancerosa i havien produït citosina deaminasa, un enzim que converteix un pro-medicament no tòxic en un agent quimioterapèutic. El resultat va ser que la substància injectada va ser capaç de reduir la massa del tumor en un 81%. Les cèl·lules mare no es van diferenciar ni es tornaren tumorals.

Kim Sancho i Dani Manzano

4rt ESO

Diabetis Mellitus

DIABETIS MELLITUS

La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis, és un síndrome de metabolisme alterat, deguda generalment a una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).El nivell de glucosa a la sang està controlat per una interacció complexa de nombroses substàncies i hormones del cos, incloent-hi l'hormona insulina, fabricada a les cèl·lules beta del pàncrees. "Diabetes mellitus" es refereix a un grup de malalties que provoquen un nivell elevat de glucosa a la sang degut a defectes de la secreció de la insulina .

“Símbol de la Diabetis Creat

per les Nacions Unides”

TIPUS DE DIABETIS

• La diabetis mellitus tipus 1 (DM1) Característicament existeix en l'època primerenca de la vida i es deu a un dèficit absolut d'insulina, producte de la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees per processos auto-immunes o idiopàtics.

• La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) Es caracteritza per un complex mecanisme fisiopatològic, el tret principal del qual és el dèficit relatiu de producció d'insulina i una deficient utilització perifèrica pels teixits de glucosa (resistència a la insulina).

Altres tipus:

• Tipus 3A: defecte genètic en les cèl·lules beta.
• Tipus 3B: resistència a la insulina determinada genèticament.
• Tipus 3C: malalties del pàncrees.
• Tipus 3D: causada per defectes hormonals.
• Tipus 3I: causada per compostos químics o fàrmacs.
• Diabetis gestacional

LES CAUSES DE LA DIABETIS

Al principi es pensava que el factor que predisposava a la malaltia era un consum alt d'hidrats de carboni de ràpida absorció. Després es va veure que no hi havia un augment de les probabilitats de tenir diabetis mellitus pel consum de hidrats de carboni d'assimilació lenta.

Els cientifics de l’actualitat, es pensen que els factors més importants en l’aparició d’una diabetis de tipues 2 són:

• Possibles resistència a la insulina.

• Intolerància a la glucosa.

• Excés de pes.

• Falta d’excercici.

Per a la diabetis tipus 1 prevalen, fonamentalment, l'herència genètica, o bé, alguna malaltia que influeixi en el funcionament del pàncrees.

TRACTAMENTS

Tant en la diabetis tipus 1 com en la tipus 2, com en la gestacional, l'objectiu del tractament és restaurar els nivells glucèmics normals, entre 70 i 105 mg/dl. En la diabetis tipus 1 i en la diabetis gestacional s'aplica un tractament substitutiu d'insulina o anàlegs de la insulina. En la diabetis tipus 2 pot aplicar-se un tractament substitutiu d'insulina o anàlegs, o bé, un tractament amb antidiabètics orals.

Els pacients de diabetis perden la funció de les cèl·lules beta productores d'insulina al pàncrees. Es poden cultivar cèl·lules mare humanes i estimular-les perquè es desenvolupin amb la funció de produir insulina. Aquestes cèl·lules productores poden ser trasplantades al pacient. Tot i això, l'èxit clínic en aquesta mena de tractament depèn molt encara del desenvolupament dels següents procediments.

• Les cèl·lules trasplantades han de poder proliferar.
• Les cèl·lules trasplantades es diferencien de forma específica a la seva posició.
• Les cèl·lules trasplantades han de sobreviure a l'organisme del pacient receptor.
• Les cèl·lules trasplantades s'han d'integrar al teixit-objectiu i al funcionament intern del pacient per a recuperar la seva funció.

WEBGRAFIA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_amb_c%C3%A8l%C2%B7lules_mare#Diabetis

http://ca.wikipedia.org/wiki/Diabetis_mellitus#Tractament

https://www.google.es/search?q=tratamientos+diabetes&safe=off&espv=2&biw=1366&bih=643&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=JQ7IVKnGA4TxUuWPhMAP&ved=0CAYQ_AUoAQ#safe=off&tbm=isch&q=tratamiento+con+celulas+madre+para+la+diabetes&imgdii=J5tR5jPWE3xX1M%3A%3BO3Y787rWGOujuM%3BJ5tR5jPWE3xX1M%3A&imgrc=J5tR5jPWE3xX1M%253A%3BPZa70ZMIL_A7vM%3Bhttp%253A%252F%252Fi.ytimg.com%252Fvi%252Fg9_UxPv44ik%252F0.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Farticle.wn.com%252Fview%252F2014%252F04%252F29%252FClonacion_para_lucha_contra_la_diabetes%252F%3B480%3B360

https://www.google.es/search?q=tratamientos+diabetes&safe=off&espv=2&biw=1366&bih=643&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=JQ7IVKnGA4TxUuWPhMAP&ved=0CAYQ_AUoAQ#safe=off&tbm=isch&q=causas+de+la+diabetes&imgdii=_&imgrc=dZVt1VtSsNjyyM%253A%3BNfJ5pl27vSitxM%3Bhttp%253A%252F%252Fmujerinteligente.com%252Fwp-content%252Fuploads%252Fsintomas.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fmujerinteligente.com%252Fla-diabetes-y-sus-causas%252F%3B686%3B453

Josep Reverter

Laurentiu Nedelcu

La malaltia de Parkinson i les cèl·lules mare

La malaltia de Parkinson i les cèl·lules mare

Prop de 4 milions de persones al món pateixen la malaltia de Parkinson, pel qual és una de les malalties neurodegeneratives més comuns.

Què és el Parkinson?

La malaltia de Parkinson és una malaltia crònica i progressiva del sistema nerviós central, que implica la pèrdua de cèl·lules nervioses que resideixen al cervell i que produeixen un químic anomenat dopamina.

La dopamina és un neurotransmissor que permet que els missatges es transmetin a la part del cervell que ajuda a controlar i coordinar el moviment dels músculs.

Els símptomes del Parkinson apareixen quan al voltant del 80% de les cèl·lules productores de dopamina, s’han perdut; per aquesta raó, la gent generalment no se diagnostica fins després dels 55 anys.

Què causa el Parkinson?

La seva causa és desconeguda, encara que sembla que hi ha un important nombre de gens implicats. Altres factors que influeixen, segons les teories, són l’exposició a toxines ambientals, la inflamació, l’acumulació de proteïnes dintre de les cèl·lules, l’estrès oxidatiu, la infecció viral i els canvis en l’ADN.

Teràpia de cèl·lules mare per al Parkinson

La teràpia amb cèl·lules mare és molt prometedora degut a que aquesta malaltia està clarament relacionada amb el fracàs d’un tipus específic de cèl·lula al moment de fer el seu treball. Per tant, si les cèl·lules mare poden ser induïdes a convertir-se en neurones productores de dopamina, ja sigui abans o desprès del transplantament a l’interior del cervell, la recuperació completa del funcionament és teòricament possible.

Gràcies a això s’ha aconseguit un èxit il·limitat als assaigs clínics en els últims 15 anys mitjançant el transplantament de cèl·lules mare embrionàries al cervell de pacients amb la malaltia del Parkinson. Utilitzant la tecnologia d’imatge, anomenada PET, els investigadors van ser capaços de veure que les neurones trasplantades van créixer i van crear les connexions funcionals, reduint la severitat dels símptomes.

                                                                                        

A mesura que els protocols de investigació clínica s’estan perfeccionant progressivament, els científics estan cada vegada més encertats en el principi de que les cèl·lules mare poden ser trasplantades amb èxit, sobreviure i produir dopamina amb les millores esperades del control i la coordinació.

Els assaigs clínics utilitzant el transplantament de cèl·lules embrionàries s’ha portat a terme en prop de 400 pacients de tot el món, però l’ús del teixit embrionari no és un bé a llarg termini com a font de cèl·lules renovables. Actualment, l’objectiu principal dels investigadors és generar un font de cèl·lules que poden cultivar-se en gran quantitat, mantenir-se indefinidament al laboratori i diferenciar-se de manera eficient en neurones productores de dopamina que treballin quan es trasplantin als pacients de Parkinson.

CURAR LESIONS MEDUL·LARS AMB CÈL·LULES MARE, UNA REALITAT

          

CURAR LESIONS MEDUL·LARS AMB CÈL·LULES MARE, UNA REALITAT

  

Que són les lesions medul·lars i com es formen.

Són les ruptures de la fibra medul·lar que esta protegida per la columna vertebral, aquestes poden ser causades per un fort traumatisme a l’espatlla. Aquestes fractures poden produir grans dolors musculars, problemes de mobilitat i en casos extrems paràlisis del cos. Segons el lloc del traumatisme, les conseqüències poden ser més o menys severes. Per exemple si la fractura és a la base del cervell es pot arribar a la paràlisis total però si la fractura és a la zona dels malucs les conseqüències seran menys importants. 

Cèl·lules marees en les lesions medul·lars. 

Diversos investigadors sud-coreans van aconseguir trasplantar cèl·lules mare adultes de la sang del cordó umbilical a un pacient que patia una lesió a la medul·la espinal. Aquest pacient va poder caminar pel seu compte després de 19 anys sense poder-ho fer. El 2005 un grup d’investigadors nord-americans va observar que la recuperació estava relacionada amb la diferenciació de les cèl·lules trasplantades en noves neurones amb grans càrregues elèctriques. Des de llavors s’ha continuat investigant en la transformació de blastòcits en cèl·lules motores.

Llavors podem dir que ja s’estan curant lesions medul·lars amb la injecció de cèl·lules mare del cordó umbilical a la zona afectada. Tot i que falta encara molta investigació mèdica i farmacèutica, ja és una realitat aquesta teràpia. 

 -Kílian Gil Fabregat

-Eva Martínez Nicolás

4rt

Les cèl·lules mare i la leucèmia

Ainhoa Reverter i Paula Sancho

Les cèl·lules mare i la leucèmia

Què és la leucèmia?

La leucèmia és un càncer que afecta als glòbuls blancs de la sang. Pot afectar tant a joves com adults per igual. Aquestes cèl·lules sanguínies es formen en un procés que utilitza inicialment cèl·lules mare adultes. Quan els glòbuls blancs madurs són enviats al torrent sanguini, tenen la feina de lluitar contra les infeccions que ataquen el nostre cos.

Quan una persona té leucèmia, les cèl·lules blanques de la sang no creixen ni funcionen eficaçment com ho haurien de fer. Les cèl·lules es tornen cancerígenes i el cos ja no pot combatre les infeccions. El funcionament de tots els òrgans del cos es veu compromès i el pacient és, bàsicament, vulnerable a qualsevol infecció perquè el seu sistema immunitari no funciona com deuria.

Tractament exitós de la leucèmia

Per tractar amb eficàcia la leucèmia, els glòbuls blancs anormals han de ser eliminats, de manera que els glòbuls blancs sans puguin créixer al seu lloc. La quimioteràpia utilitza medicaments molt forts per atacar i destruir aquestes cèl·lules sanguínies anormals. Hi ha grans efectes secundaris i no mata a totes les cèl·lules cancerígenes per ella mateixa. Un transplantament de medul·la òssia pot ajudar a millorar els efectes de la quimioteràpia i restaurar el sistema immunitari del pacient.

Noves teràpies amb cèl·lules mare de la leucèmia

A pesar de l’èxit del transplantament de medul·la òssia tradicional, encara hi ha problemes que han portat al refinament del procediment. En les noves tècniques, els investigadors han trobat maneres d’ajudar a les cèl·lules mare a la sang dels donants a multiplicar-se, cosa que torna els transplantaments més poderosos en la erradicació d’infermetats com el càncer.

Un dels problemes amb les teràpies tradicionals de medul·la òssia es que el donant ha de ser compatible amb el pacient que pateix el càncer. En els nous enfocaments, la tècnica elimina la necessitat de que el donant sigui compatible amb el pacient. La major concentració de cèl·lules mare ofereix resultats més exitosos, ajudant a millorar els resultats finals del pacient.

Millorar el tractament de la leucèmia

Les cèl·lules mare són una teràpia tradicional que ha existit durant dècades, ajudant als malalts per a que el càncer entri en remissió i així ajudar-los a recuperar-se.

En general les noves tècniques per a millorar l’ús de cèl·lules mare són prometedores i esperem que ho segueixin sent per a donar lloc a procediments encara més eficaços per a ajudar als malalts amb aquesta malaltia.