sábado, 11 de abril de 2015

La altura es hereditària?

LA ALTURA ES HEREDITÀRIA?

L'alçada d'una persona està principalment determinada per factors genètics; una investigació mostra que és bàsicament un tret hereditari.

Mentre a alguns pares els preocupa que la baixa alçada del seu nen es degui a un problema de salut subjacent, els metges poden ara utilitzar l'ADN com una forma bastant exacta per predir l'alçada.

Tot i que la salut, la nutrició i el fet de si la dona fuma durant l'embaràs també poden influir en el ritme de creixement del nen, hi ha molts gens diferents que determinen l'alçada. Una barreja de codis genètics per al desenvolupament dels ossos, augment d'hormones i enzims metabòliques pren part en el creixement i desenvolupament normals.


PREDIR L'ALÇADA D'UN GEN

L'alçada dels pares del nen en centímetres es pot utilitzar per predir la seva alçada quan sigui adult. En la majoria de les poblacions del món, els homes adults mitjana tendeixen a ser més alts que les dones adultes.

En els nens homes, l'estatura de la mare es suma a la del pare, més 12 centímetres, i el total es divideix entre dos. Per a les nenes, se suma l'estatura de la mare a la del pare, es resten dotze centímetres del total i es divideix entre dos. 

Aquesta hauria de resultar una predicció bastant acceptable de l'altura que el nen arribarà en la seva edat adulta, amb una diferència de tres a cinc centímetres més o menys. Això sosté la idea que és probable que els membres d'una família tinguin alçada similar.

PROBLEMES DE RETRÀS DE L'ALÇADA

Algunes problemes de que una persona tardi a créixer es perquè un dels seus pares també ha tardat a créixer durant aquest període. Hi han altres problemes de l'alçada per culpa de falta de nutrició. Algunes vitamines són aquestes:


Vitamina A: La majoria de les persones diuen a això la vitamina ulls tot i que té altres usos importants també. És la vitamina que fa que la gent sigui més alta pel fet que estimula el creixement. Es troba en a liments com ara certes carns, llet, ous, fetge i peix, que tota l'ajuda en la presa dels ossos i els músculs del cos.




Vitamines del complex B: Això ve de bolets, fetge, vegetals de fulles verd fosc i la llet. Aquest s alimen ts ajuden a les cèl·lules del cos a créixer i assegurar que l'os moll de l'os tenen un contingut saludable dels glòbuls vermells o glòbuls blancs.








Vitamina C: Això és molt important per al bon creixement dels teixits del cos i també per a la immunitat. Es deriven de les fruites com les taronges, els mangos, pastanagues, maduixes i així successivament. Aquesta és la vitamina que és ben conegut per a la prevenció de malalties greus com el de les artèries coronàries, les cataractes dels ulls, càncer i vessament cerebral.







Vitamina D: Quan vostè parla del creixement dels ossos, la famosa paraula és la vitamina D que té el negoci dels ossos en creixement com la seva funció principal. La manca d'aquesta vitamina  en realitat es tradueix en deformitats dels ossos. Es troba en el rovell d'ou, oli de peix i la llum solar directa.





http://www.lasaludes.com/altura-es-realmente-hereditaria/

http://www.ehowenespanol.com/influye-genetica-estatura-como_54445/

viernes, 10 de abril de 2015

EN QUÈ CONSISTEIXEN LES OPERACIONS DE L'ANGELINA JOLIE CONTRA EL CÀNCER? Angelina Jolie es va sotmetre a una operació per

Ainhoa Reverter, Eva Martinez i Paula Sancho



ANGELINA JOLIE

EN QUÈ CONSISTEIXEN LES OPERACIONS DE L'ANGELINA JOLIE CONTRA EL CÀNCER?

Angelina Jolie es va sotmetre a una operació per a estirpar-se els ovaris i les trompes de Fal·lopi, per tal de minimitzar les probabilitats de sofrir càncer, ja que aquesta malaltia va provocar la mort de la seva mare, la seva àvia i la seva tia.
Els doctors de la dona -a partir de diferents informes i anàlisis- li van dir que tenia un 87% de probabilitats de desenvolupar càncer de mama i un 50% de desenvolupar càncer d’ovaris si no es feia cap tractament que ho impedís.
Així que l'Angelina Jolie des de fa 2 anys va iniciar una batalla de prevenció del càncer.

PASSOS:

Un simple anàlisi de sang va rebel·lar que és portadora de la mutació genètica del gen BRCA1.

Al febrer del 2013 va iniciar el procés per sotmetre’s a una adenomastectomia bilateral.
9 setmanes després de l’operació quirúrgica li van reconstruir els sens amb implantaments.

El març del 2014 es va sotmetre a una anàlisi de sang per mesurar els nivells de leaproteïna CA-125, la qual es troba més en les cèl·lules de càncer d’ovaris.

L’anàlisi és normal però els metges van trobar un nombre elevat de marcadors d'inflamació, que poden prendre’s com a un signe de càncer aviat.

Dies després va sotmetre’s a un escàner que mostrava que no hi havia senyals de càncer. Ara s’ha extirpat els ovaris i les trompes de Fal·lopi, mitjançant una histerectomia.

Ha iniciat un tractament d'hormones per compensar les alteracions hormonals similars a una menopàusia precoç provocada per la histerectomia.






lunes, 6 de abril de 2015

LA MIOPIA ÉS HEREDITÀRIA?

La miopía és un defecte de refracció de l'ull en el qual els raigs de llum paral·lels convergeixen en un punt focal situat davant de la retina, en lloc de convergir en la mateixa retina; és el defecte invers a la hipermetropia, en la qual els raigs de llum arriben a la retina abans de convergir.

















CLASSIFICACIÓ DE LA MIOPIA

Les classificacions més usuals es divideixen en dos grups:

·       Miopia simple: La graduació no sobrepassa les 6 o 5 diòptries i és d'evolució limitada fins als 22 o 24 anys.

·         Miopia patològica: La graduació sobrepassa les 6 diòptries, es creu que està causada per una alteració en el desenvolupament del segment posterior de l'ull, poden aparèixer diferents complicacions com l'atròfia coriorretiniana, la maculopatia miòpica i el despreniment de retina.




LA MIOPIA ÉS HEREDITÀRIA?
Teories

La teoria més acceptada diu que sí que és hereditària. La propensió a la miopia de fills a pares miops és alta. L’eix anterior de l’ull miop és més llarg que en el dels ulls no miops  la qual cosa provoca que la imatge s'enfoqui abans d'arribar a la retina, i quan arriba a ella ja està desenfocada.

També hi ha una altra teoria la qual diu que és produïda per factors ambientals: No hi ha proves sòlides que els hàbits o factors ambientals intervinguin en la gènesis de la miopia. Moltes persones creuen que l'hàbit de mirar les coses molt de prop a la infància pot produir miopia, però això és confondre la conseqüència amb la causa: els nens miops s'apropen als objectes perquè són miops, i no al revés. També es parla insistentment d'un augment de la incidència de miopia en la població mundial i es culpa d'això a factors externs com la TV o els monitors d’ ordenadors.

Finalment també hi ha una altra teoria que tracta sobre la combinació de factors genètics i ambientals, que bàsicament consta d’una barreja de les dues anteriors.

Hi ha diferents estudis que demostren els factors biològics:

Josep Reverter 4rt C



jueves, 2 de abril de 2015

Albinisme, un caràcter hereditari; Maria Fibla i Alexandra Sancho



L'ALBINISME, UN CARÀCTER HEREDITARI


L’albinisme o hipopigmentació és una malaltia genètica en la que hi ha una absència congènita de pigmentació (produïda per la melanina, un pigment que es troba en la major part dels éssers vius) d’ulls, pèl i pell en els éssers humans i en altres animals causat per una mutació en els gens.


L’albinisme és hereditari  (cromosoma 11), es transmet de forma autosòmica recessiva i apareix a la combinació dels dos progenitors portadors del gen recessiu.




Existeixen diferents tipus d’albinisme. La forma més greu d’albinisme es denomina albinisme oculocutani. Les persones amb aquest tipus d’albinisme tenen cabell, pell i color de l’iris blanc o rosat, al igual que problemes de visió.

Un altre tipus d’albinisme anomenat albinisme ocular tipus 1 (OA1) afecta únicament als ulls. El color de la pell i dels ulls de la persona estan en el rang normal. No obstant, l’examen ocular mostra que no hi ha pigment en la retina.

El síndrome de Hermansky-Pudlak (SHP), es una forma d’albinisme causada per un sol gen i pot ocórrer amb un trastorn hemorràgic, al igual que en patologies pulmonars i intestinals.

CURIOSITAT


L’illa de Puerto Rico es considerada la “Capital Mundial del Albinisme”. Considerant l’illa sencera, s’ha calculat que 1/59 habitants es portador del gen.

A Espanya, a una localitat de la Rioja, es registra un alt percentatge d’albinisme oculocutani, un fenomen produït per la consanguinitat. 



- http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001479.htm
- http://es.wikipedia.org/wiki/Albinismo

Maria Fibla Juan i Alexandra Sancho Reverter



miércoles, 1 de abril de 2015


GENÈTICA EN LA CALVÍCIE MASCULINA 



Un dels mites més coneguts sobre el cabell, i que més preocupa als homes, és la seguretat que si el pare és calb el fill també ho serà. Res més lluny de la realitat. 
La calvície s'hereta per via materna, de manera que és més fàcil ser calb si ho és l'avi matern que si ho és el pare. 

En l'aparició de l'alopècia androgenètica es  veuen implicats tant factors hormonals androgènics com genètics. El gen receptor d'andrògens, clau per al desenvolupament de la calvície, està lligat al cromosoma X i aquest els homes l'hereten de la mare i no del pare. És un cas similar al d'altres malalties, com l'hemofília, que també s'hereten de la mare .

L'observació de la qualitat del pèl dels familiars directes (pare, mare o avis) encara que pot ser orientativa, no és tampoc un element clau per detectar la calvície comuna pel fet que aquesta té un component multigenètic ja que les alteracions genètiques que es produeixen en el gen del receptor androgenètic poden romandre ocultes, saltar generacions, o succeir sense interrupció.

La calvícies és un herència influïda per el sexe. És dominant en els homes i recessiva en les dones. Generalment aquest comportament diferent en el sexe és degut a l'acció de les hormones sexuals masculines.  





- http://www.solociencia.com/arqueologia/05070404.htm
- http://es.slideshare.net/mnmunaiz/genetica-mendeliana-presentation

Laura Bayarri Costas
4 ESO C

GENETICA EN SER DRETER O ESQUERRER


GENETICA EN SER DRETER O ESQUERRER

MIKEL QUERALT I ENRIC BORT 


Ser dreter o esquerrer no es fruit del atzar o dels hàbits que establim des de petits, sinó que es la consequencia de un procés d’evolució del sistema nerviós, un procés que es va produint quan creixem i que es necessari per a elevar el grau de complexitat funcional del cervell.

L’ésser humà es la única especie que mostra una diferencia tan forta en quant a les mans, el 90% de la població es dretana.




La ciència encara no coneix exactament el perquè d’un o altre predomini. I sobre aquest tema existeixen varies teories:

  • Alguns científics han investigat i creuen realment que es una qüestió genètica però que no es qüestió d’un gen, sinó d’un gran nombre de gens i per això afirmen que serà impossible en un futur preveure si una persona serà dretana o esquerrana.
  • Uns altres científics van investigar i van descobrir per estadística que el gen que influeix en ser dreter o esquerrer era el gen PCSK6, ho van comprovar amb rates i van observar que si es modifica el gen PCSK6 les rates patien asimetria entre l’esquerra i la dreta.
  • Una altra investigació diu que es el gen LRRTM1 el determinant per a ser dreta o esquerra.


Altres teories:

  • Hi han psicòlegs que diuen que ser dreta o esquerra no es genètic i te a veure amb factors ambientals com l’aprenentatge que reben dels seus pares, la influencia en l’escola o els seus hàbits quotidians.
  • Un gran nivell de testerona al néixer pot provocar se esquerra.
  • Estrès al naixement.
  • Alguns afirmen que no es genètic ja que si un nen es esquerra però els seus pares li  corregixen arriba un moment en que la persona es transforma en dretana.

Com podem observar hi han moltes teories en quant a ser dreta o esquerra (científiques, no científiques, psicològiques…) que ens fan pensar que això encara es un misteri per a nosaltres.

En conclusió, encara no s’ha demostrat cap teoria que sigui definitiva. Ser dreter o esquerrer es pot determinar de moltes maneres, com en el gen PCSK6, un gran nivell de testerona al néixer o fins i tot a l’escola, en temps de Franco, on lligaven la mà esquerra a l’esquena per a que s’utilitzes la mà dreta.