Ja estem al 3r trimestre i durant aquest curs me n'he recordat de tots i totes vosaltres perquè vàreu ser un grup creatiu, obert, simpàtic i treballador. I em pregunto com us estarà anant, si heu triat biologia, o no. Segur que amb Fernando esteu aprenent molt i us està engrescant per continuar el camí de les ciències.
Desitjo que no esteu massa aclaparats ("agobiats") en esta nova etapa del batxillerat, on es demana més treball i esforç.
Molta sort i endavant en la cultura!
Vida, terra i medi ambient
viernes, 8 de abril de 2016
sábado, 11 de abril de 2015
La altura es hereditària?
LA
ALTURA ES HEREDITÀRIA?
L'alçada d'una persona està principalment determinada per factors genètics;
una investigació mostra que és bàsicament un tret hereditari.
Mentre a alguns pares els preocupa que la baixa alçada del seu nen es degui
a un problema de salut subjacent, els metges poden ara utilitzar l'ADN com una
forma bastant exacta per predir l'alçada.
Tot i que la salut, la nutrició i el fet de si la dona fuma durant
l'embaràs també poden influir en el ritme de creixement del nen, hi ha molts
gens diferents que determinen l'alçada. Una barreja de codis genètics per al
desenvolupament dels ossos, augment d'hormones i enzims metabòliques pren part
en el creixement i desenvolupament normals.
PREDIR L'ALÇADA D'UN GEN
L'alçada
dels pares del nen en centímetres es pot utilitzar per predir la seva alçada
quan sigui adult. En la majoria de les poblacions del món, els homes adults
mitjana tendeixen a ser més alts que les dones adultes.
En els nens homes, l'estatura de la
mare es suma a la del pare, més 12 centímetres, i el total es divideix entre
dos. Per a les nenes, se suma l'estatura de la mare a la del pare, es resten
dotze centímetres del total i es divideix entre dos.
Aquesta hauria de resultar
una predicció bastant acceptable de l'altura que el nen arribarà en la seva
edat adulta, amb una diferència de tres a cinc centímetres més o menys. Això
sosté la idea que és probable que els membres d'una família tinguin alçada
similar.
PROBLEMES DE RETRÀS DE L'ALÇADA
Algunes
problemes de que una persona tardi a créixer es perquè un dels seus pares també
ha tardat a créixer durant aquest període. Hi han altres problemes de l'alçada
per culpa de falta de nutrició. Algunes vitamines són aquestes:
Vitamina A: La majoria de les persones diuen a això la vitamina ulls
tot i que té altres usos importants també. És la vitamina que fa que la gent
sigui més alta pel fet que estimula el creixement. Es troba en a liments com ara certes
carns, llet, ous, fetge i peix, que tota l'ajuda en la presa dels ossos i els
músculs del cos.
Vitamines del complex B: Això ve de bolets, fetge, vegetals de fulles verd fosc i
la llet. Aquest s alimen ts ajuden
a les cèl·lules del cos a créixer i assegurar que l'os moll de l'os tenen un
contingut saludable dels glòbuls vermells o glòbuls blancs.
Vitamina C: Això és molt important per al bon creixement dels teixits del cos i també
per a la immunitat. Es deriven de les fruites com les taronges, els mangos,
pastanagues, maduixes i així successivament. Aquesta és la vitamina que és ben
conegut per a la prevenció de malalties greus com el de les artèries
coronàries, les cataractes dels ulls, càncer i vessament cerebral.
Vitamina D: Quan vostè parla del creixement dels ossos, la famosa
paraula és la vitamina D que té el negoci dels ossos en creixement com la seva
funció principal. La manca d'aquesta vitamina en realitat es
tradueix en deformitats dels ossos. Es troba en el rovell d'ou, oli de peix i
la llum solar directa.
http://www.lasaludes.com/altura-es-realmente-hereditaria/
http://www.ehowenespanol.com/influye-genetica-estatura-como_54445/
viernes, 10 de abril de 2015
EN QUÈ CONSISTEIXEN LES OPERACIONS DE L'ANGELINA JOLIE CONTRA EL CÀNCER? Angelina Jolie es va sotmetre a una operació per
Ainhoa Reverter, Eva Martinez i Paula Sancho
ANGELINA JOLIE
EN QUÈ CONSISTEIXEN LES OPERACIONS DE L'ANGELINA JOLIE
CONTRA EL CÀNCER?
Angelina
Jolie es va sotmetre a una operació per a estirpar-se els ovaris i les trompes
de Fal·lopi, per tal de minimitzar les probabilitats de sofrir càncer, ja que aquesta
malaltia va provocar la mort de la seva mare, la seva àvia i la seva tia.
Els doctors de la dona -a partir de diferents informes i anàlisis- li
van dir que tenia un 87% de probabilitats de desenvolupar càncer de mama i un 50% de desenvolupar
càncer d’ovaris si no es feia cap tractament que ho impedís.
Així que l'Angelina Jolie des de fa 2 anys va iniciar una batalla de
prevenció del càncer.
PASSOS:
Un
simple anàlisi de sang va rebel·lar que és portadora de la mutació genètica del
gen BRCA1.
Al
febrer del 2013 va iniciar el procés per sotmetre’s a una adenomastectomia
bilateral.
9
setmanes després de l’operació quirúrgica li van reconstruir els sens amb implantaments.
El març del 2014 es va sotmetre a una anàlisi de sang per mesurar els nivells de leaproteïna CA-125, la qual es troba
més en les cèl·lules de càncer d’ovaris.
L’anàlisi és normal però els
metges van trobar un nombre elevat de marcadors d'inflamació, que poden
prendre’s com a un signe de càncer aviat.
Dies després va sotmetre’s a un escàner
que mostrava que no hi havia senyals de càncer. Ara s’ha extirpat els ovaris i les
trompes de Fal·lopi, mitjançant una histerectomia.
Ha iniciat un tractament
d'hormones per compensar les alteracions hormonals similars a una menopàusia
precoç provocada per la histerectomia.
lunes, 6 de abril de 2015
LA MIOPIA ÉS HEREDITÀRIA?
La miopía és un defecte de refracció de l'ull en el qual
els raigs de llum paral·lels convergeixen en un punt focal situat davant de la
retina, en lloc de convergir en la mateixa retina; és el defecte invers a la
hipermetropia, en la qual els raigs de llum arriben a la retina abans de
convergir.
CLASSIFICACIÓ DE LA MIOPIA
Les classificacions més usuals es divideixen en dos grups:
· Miopia simple: La graduació no
sobrepassa les 6 o 5 diòptries i és d'evolució limitada fins als 22 o 24 anys.
·
Miopia patològica: La graduació sobrepassa
les 6 diòptries, es creu que està causada per una alteració en el
desenvolupament del segment posterior de l'ull, poden aparèixer diferents
complicacions com l'atròfia coriorretiniana, la maculopatia miòpica i el
despreniment de retina.
LA
MIOPIA ÉS HEREDITÀRIA?
Teories
La teoria més acceptada diu que sí que és hereditària. La propensió a la
miopia de fills a pares miops és alta. L’eix anterior de l’ull miop és més
llarg que en el dels ulls no miops la qual cosa provoca que la imatge s'enfoqui abans
d'arribar a la retina, i quan arriba a ella ja està desenfocada.
També hi ha una altra teoria la qual diu que és produïda
per factors ambientals: No hi ha proves sòlides que els hàbits o factors ambientals intervinguin en
la gènesis de la miopia. Moltes persones creuen que l'hàbit de mirar les coses
molt de prop a la infància pot produir miopia, però això és confondre la
conseqüència amb la causa: els nens miops s'apropen als objectes perquè són miops, i no al
revés. També es parla insistentment d'un augment de la incidència de miopia en
la població mundial i es culpa d'això a factors externs com la TV o els monitors
d’ ordenadors.
Finalment també hi ha una altra teoria que tracta sobre
la combinació de factors genètics i ambientals,
que bàsicament consta d’una barreja de les dues anteriors.
Hi ha diferents estudis que demostren els factors
biològics:
Josep Reverter 4rt C
jueves, 2 de abril de 2015
Albinisme, un caràcter hereditari; Maria Fibla i Alexandra Sancho
L'ALBINISME, UN CARÀCTER HEREDITARI
L’albinisme
o hipopigmentació és una malaltia genètica en la que hi ha una absència
congènita de pigmentació (produïda per la melanina, un pigment que es troba en
la major part dels éssers vius) d’ulls, pèl i pell en els éssers humans i en
altres animals causat per una mutació en els gens.
L’albinisme és hereditari (cromosoma 11), es transmet de forma autosòmica recessiva i apareix a la combinació dels dos progenitors portadors del gen recessiu.
Existeixen diferents tipus d’albinisme. La forma més greu
d’albinisme es denomina albinisme oculocutani. Les persones amb aquest tipus
d’albinisme tenen cabell, pell i color de l’iris blanc o rosat, al igual que
problemes de visió.
Un altre tipus d’albinisme anomenat albinisme ocular
tipus 1 (OA1) afecta únicament als ulls. El color de la pell i dels ulls de la
persona estan en el rang normal. No obstant, l’examen ocular mostra que no hi ha
pigment en la retina.
El síndrome de Hermansky-Pudlak (SHP), es una forma
d’albinisme causada per un sol gen i pot ocórrer amb un trastorn hemorràgic, al
igual que en patologies pulmonars i intestinals.
CURIOSITAT
L’illa de Puerto Rico es considerada la “Capital Mundial
del Albinisme”. Considerant l’illa sencera, s’ha calculat que 1/59 habitants es
portador del gen.
A Espanya, a una localitat de la Rioja, es registra un
alt percentatge d’albinisme oculocutani, un fenomen produït per la
consanguinitat.
- http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001479.htm
- http://es.wikipedia.org/wiki/Albinismo
Maria Fibla Juan i Alexandra Sancho Reverter
miércoles, 1 de abril de 2015
GENÈTICA EN LA CALVÍCIE
MASCULINA
Un
dels mites més coneguts sobre el cabell, i que més preocupa als homes, és la
seguretat que si el pare és calb el fill també ho serà. Res més lluny de la
realitat.
La calvície s'hereta per via materna, de manera que és més fàcil ser
calb si ho és l'avi matern que si ho és el pare.
En l'aparició de l'alopècia androgenètica es veuen implicats tant factors hormonals
androgènics com genètics. El gen receptor d'andrògens, clau per al
desenvolupament de la calvície, està lligat al cromosoma X i aquest els homes l'hereten de la mare i no del pare. És un cas similar al d'altres malalties,
com l'hemofília, que també s'hereten de la mare .
L'observació de la qualitat del pèl dels familiars
directes (pare, mare o avis) encara que pot ser orientativa, no és tampoc un
element clau per detectar la calvície comuna pel fet que aquesta té un
component multigenètic ja que les alteracions genètiques que es produeixen en el
gen del receptor androgenètic poden romandre ocultes, saltar generacions, o
succeir sense interrupció.
La calvícies és un herència influïda per el sexe. És dominant en els homes i recessiva en les dones. Generalment aquest comportament diferent en el sexe és degut a l'acció de les hormones sexuals masculines.
- http://www.solociencia.com/arqueologia/05070404.htm
- http://es.slideshare.net/mnmunaiz/genetica-mendeliana-presentation
Laura Bayarri Costas
4 ESO C
GENETICA EN SER DRETER O ESQUERRER
GENETICA EN SER DRETER O ESQUERRER
MIKEL QUERALT I ENRIC BORT
Ser dreter o esquerrer no es fruit del atzar o dels hàbits que establim des de petits, sinó que es la consequencia de un procés d’evolució del sistema nerviós, un procés que es va produint quan creixem i que es necessari per a elevar el grau de complexitat funcional del cervell.
L’ésser humà es la única especie que mostra una diferencia tan forta en quant a les mans, el 90% de la població es dretana.
La ciència encara no coneix exactament el perquè d’un o altre predomini. I sobre aquest tema existeixen varies teories:
- Alguns científics han investigat i creuen realment que es una qüestió genètica però que no es qüestió d’un gen, sinó d’un gran nombre de gens i per això afirmen que serà impossible en un futur preveure si una persona serà dretana o esquerrana.
- Uns altres científics van investigar i van descobrir per estadística que el gen que influeix en ser dreter o esquerrer era el gen PCSK6, ho van comprovar amb rates i van observar que si es modifica el gen PCSK6 les rates patien asimetria entre l’esquerra i la dreta.
- Una altra investigació diu que es el gen LRRTM1 el determinant per a ser dreta o esquerra.
Altres teories:
- Hi han psicòlegs que diuen que ser dreta o esquerra no es genètic i te a veure amb factors ambientals com l’aprenentatge que reben dels seus pares, la influencia en l’escola o els seus hàbits quotidians.
- Un gran nivell de testerona al néixer pot provocar se esquerra.
- Estrès al naixement.
- Alguns afirmen que no es genètic ja que si un nen es esquerra però els seus pares li corregixen arriba un moment en que la persona es transforma en dretana.
Com podem observar hi han moltes teories en quant a ser dreta o esquerra (científiques, no científiques, psicològiques…) que ens fan pensar que això encara es un misteri per a nosaltres.
En conclusió, encara no s’ha demostrat cap teoria que sigui definitiva. Ser dreter o esquerrer es pot determinar de moltes maneres, com en el gen PCSK6, un gran nivell de testerona al néixer o fins i tot a l’escola, en temps de Franco, on lligaven la mà esquerra a l’esquena per a que s’utilitzes la mà dreta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)